dijous, 25 d’octubre del 2012
Resolent dubtes....
Les pràctiques van avançant i poc a poc podré anar completant el blog. Aquest cap de setmana intentaré resoldre algunes de les qüestions plantejades a les valoracions.
El centre de pràctiques
-->
Millorar la capacitació
psíquica i funcional per aconseguir la màxima adequació al procés educatiu que
els correspon per EC i QI
Prioritzant la relació i les interaccions socials.
Modificant algunes conductes (alimentació,
interacció i agressions).
Adquirint un bon domini del seu propi cos.
Incentivant la comunicació (oral, escrita i
augmentativa).
Desenvolupant l’autonomia, la higiene i l’ordre
personals.
Aconseguint la màxima interrelació família-escola.
Estructurat, amb estils didàctics directius i
formes d’organització que permetin anticipar la jornada escolar.
Amb un compromís real del claustre de professors.
Amb recursos complementaris: neuropsiquiatria,
psicologia, psicopedagogia, logopèdia, psicomotricitat...
El
centre en el qual portaré a terme la proposta és Centre d'Educació Especial
Guru - Institució Neuro-Psico-Pedagògica GURU. Aquesta institució es troba
ubicada al barri de sarrià sant gervasi i aten a alumnes amb TGD (trastorn
generalitzat del desenvolupament). Aquest rastorn es caracteritza per:
I. Alteració qualitativa de la interacció social.
Ø Alteració de l’ús de comportaments no verbals
(contacte ocular, expressió facial, postures corporals i gestos reguladors de
la interacció social).
Ø Incapacitat per a relacionar-se amb companys
adequats al mateix nivell de desenvolupament.
Ø Absència de la tendència espontània per a compatir
amb altres persones plaers, interessos i objectius.
Ø Manca de reciprocitat social i emocional
II. Alteració qualitativa de la comunicació.
Ø Retard o absència total del desenvolupament del
llenguatge oral (que no s’intenta compensar amb altres modes alternatius de
comunicació).
Ø En subjectes amb una parla adequada, alteració
important de la capacitat per a iniciar o mantenir una conversa.
Ø Utilització estereotipada i repetitiva del
llenguatge o llenguatge idiosincràtic.
Ø Absència de joc de ficció espontani, variat, o de
joc imitatiu social propi del nivell de desenvolupament
III. Patrons de comportament, interessos i
activitats restringits, repetitius i estereotipats
Ø Preocupació excessiva per un o més focus d'interès
restringits i estereotipats, anormal per la seva intensitat o contingut.
Ø Adhesió aparentment inflexible a rutines o rituals
específics i no funcionals.
Ø Estereotípies motores repetitives.
Ø Preocupació persistent per parts d’objectes.
Aquesta
sèrie de característiques exigeix la necessitat que des de l’escola es faci la
intervenció en relació a:
Millorar la capacitació
psíquica i funcional per aconseguir la màxima adequació al procés educatiu que
els correspon per EC i QI Prioritzant la relació i les interaccions socials. Modificant algunes conductes (alimentació,
interacció i agressions). Adquirint un bon domini del seu propi cos. Incentivant la comunicació (oral, escrita i
augmentativa). Desenvolupant l’autonomia, la higiene i l’ordre
personals. Aconseguint la màxima interrelació família-escola.
Els
nens i nenes amb TGD requereixen un sistema educatiu diversificat i
personalitzat:
Estructurat, amb estils didàctics directius i
formes d’organització que permetin anticipar la jornada escolar. Amb un compromís real del claustre de professors. Amb recursos complementaris: neuropsiquiatria,
psicologia, psicopedagogia, logopèdia, psicomotricitat...
Per
tal de poder donar resposta a totes aquestes necessitats és imprescindible
garantir una bona entrada dels alumnes i les seves famílies a l’escola. Cal
programar una acollida propera que garanteixi la comnicació fluida entre escola
i familia i que permeti una recollida de dades sobre l’alumne completa i
significativa per tal de poder donar programar una atenció adequada i donar
resposta a les seves necessitats.
La
proposta del pràcticum s’emmarca dins de l’àmbit d’intervenció que fa
referència a l’Organització i gestió de centres educatius i de formació. Els contextos concrets d’intervenció en
els quals es durà a terme giraran entorn de:
- Organització i gestió del currículum
- Lideratge pedagògic
- Treball en equip i en xarxa
- Planificació estratègica
Justificació: La imortància del procés d'acollida
Entenem
que l’acollida és el conjunt sistemàtic d’actituds i actuacions que el
centre posa en funcionament, bé per guiar la incorporació òptima dels nous
membres de la comunitat educativa en la vida i la cultura quotidiana, bé per
facilitar la reincorporació al centre després de processos d’absència.
Els
processos d’acollida mereixen una atenció especial dins el projecte de
convivència de centre perquè, com a primer moment de socialització, poden
esdevenir un element clau per a la creació de vincles, per establir un bon
clima relacional i per afavorir la implicació en el centre de tots els seus
membres. Dins el procés d’acollida, la carta
de compromís educatiu és un document clau per formalitzar aquesta
coresponsabilitat i implicació entre el centre educatiu i les famílies.
D’altra
banda, l’arribada constant i nombrosa de famílies nouvingudes, conjuntament amb
la gran mobilitat d’alumnat en els centres, ha posat en evidència la
importància dels processos d’acollida, que cal gestionar adequadament. Aquests
processos no van
adreçats
només a l’alumnat i a les famílies nouvingudes, també van adreçats a la resta
d’alumnat
i famílies, al professorat i personal de l’administració i serveis que
s’incorpora al centre i a d’altres professionals que hi puguin intervenir.
Cal
remarcar que és imprescindible tenir en compte l’aspecte emocional de
l’acollida inicial, especialment en el cas de l’alumnat nouvingut i de les
seves famílies, per evitar el
possible xoc emocional que suposa l’arribada a un entorn social i cultural completament nou.
El
marc normatiu que regeix aquest procés d’acollida als centres educatius és la Llei
Orgànica 2/2006 d’Educació, de 3 de maig (BOE n. 106 de 4/5/2006). En el
Preàmbul i el Títol II Equitat en l’educació, (articles 78 i 79) s’estableix
que les administracions públiques han de garantir l’escolarització de l’alumnat
nouvingut i el desenvolupament de programes específics per atendre els
possibles dèficits, tant des del punt de vista linguístic com de les seves
competències bàsiques.
En
la llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació. (DOGC 5422 - 16 .7. 2009)
i és concretament en l’article 2 del Títol Preliminar diu: "El sistema
educatiu, en el marc dels valors definits per la Constitució i per l'Estatut,
es regeix pels principis generals següents: (....) La universalitat i
l'equitat com a garantia d'igualtat d'oportunitats i la integració de tots els
col·lectius (...)".
L’article
10 estableix que els centres han de proporcionar als alumnes nouvinguts una
acollida personalitzada.
L’article
16 dóna la possibilitat de emprar llengües no oficials en les comunicacions
per a l’acollida de persones nouvingudes.
L’article
21 estableix que l’alumnat té dret a rebre una educació integral i de qualitat.
L’article
77.2 considera que els centres han d’establir mesures i instruments d’acollida
o de formació per tal de facilitar als nous docents el coneixement del projecte
educatiu i la pertinent adaptació de llur exercici professional.
L’article
81.5 considera que l’Administració educativa ha d’establir i facilitar mesures
d’acollida als centres educatius per als alumnes d’incorporació tardana amb
necessitats educatives específiques.
La
Llei 10/2010, de 7 de maig, parla de l’acollida de les persones
immigrades i de les retornades a Catalunya. (DOGC 5629 – 14.5.2010)
L’article
8.1 especifica que els infants i joves immigrats o retornats, fins a l’edat
d’ensenyament obligatori, han d’accedir en les mateixes condicions d’igualtat
al sistema educatiu de Catalunya. Amb aquesta facilitat s’han de realitzar les
actuacions d’acollida per a facilitar-los la plena integració en el sistema
educatiu català i per a garantir un millor i més ràpid assoliment dels
coneixements i continguts.
La
Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la
infància i l’adolescència. (DOGC5641-2.6.2010), i més concretament en l’article
43, regula que les administracions públiques han de fomentar, mitjançant
serveis i programes d’acollida, la integració social dels infants o els
adolescents immigrats.
El
Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia de centre educatiu. (DOGC 5686-
5.8.2010)
en el seu article 5, apartat 1(a), diu que l’aplicació dels criteris
dorganització, les prioritat i els plantejament educatius, els procediments
d’inclusió educativa.
El
Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i regulació
de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya. (DOGC
núm. 4670 – 6.7.2006) En l’article 8 estableix que tot l'alumnat té dret a
rebre els ajuts necessaris per compensar les seves possibles mancances per
afavorir una igualtat d’oportunitats real.
El
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels
ensenyaments de l'educació primària. (DOGC núm. 4915 de 29.6.2007) Currículum
educació primària. Capítol IV, article 11.4.
El
Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels
ensenyaments de l'educació secundaria obligatòria. (DOGC núm. 4915 de
29.06.2007)
El
Currículum d'educació secundaria obligatòria. Capítol 1, article 4.5 i 4.6
Capítol IV,
article
13.5, dona instruccions per a l’acollida personalitzada de l’alumnat.
Finalment,
el Document per a l’organització i el funcionament dels centres públics i
privats en l’apartat 2.2 desplega tota l’organització de funcionament,
planificació i línies prioritàries
establertes per al centre acollidor.
dissabte, 20 d’octubre del 2012
Entrevista amb la tutora de pràctiques
La derrera setmana de setembre vaig tenir una primera trobada amb la tutora de pràctiques externa per tal d'acabar de concretar els objectius del pàcticum, parar de la disponibitat horaria de les dues parts implicades i arribar a un primer acord de col·laboració.
Aquesta trobada va permetre concretar que l'objectiu general del pràcticum II: Actualitzar el pla d'acollida del centre en col·laboració amb l'equip directiu d'aquest.
De la mateixa manera va permetre delimitar l'horari presencial. Vam acordar que tot i que els alumnes del centre feien un horari de 9 a 16'30h el meu horari seria de 16 a 19h dos dies a la setmana. El fet de no treballar directament amb l'alumnat va permetre aquesta flexibilitat horària que va quedar oberta a canvis segons les necessitats que anessin sorgint. De la mateixa manera vam deixar obertes algunes hores presencials relacionades amb l'observació directa del procés d'acollida d'un alumne nouvingut al centre (horari a concretar) i les hores relacionades amb la recerca de documentació en diferents contextos; biblioteques, centres de recursos...
Aquesta trobada va permetre concretar que l'objectiu general del pràcticum II: Actualitzar el pla d'acollida del centre en col·laboració amb l'equip directiu d'aquest.
De la mateixa manera va permetre delimitar l'horari presencial. Vam acordar que tot i que els alumnes del centre feien un horari de 9 a 16'30h el meu horari seria de 16 a 19h dos dies a la setmana. El fet de no treballar directament amb l'alumnat va permetre aquesta flexibilitat horària que va quedar oberta a canvis segons les necessitats que anessin sorgint. De la mateixa manera vam deixar obertes algunes hores presencials relacionades amb l'observació directa del procés d'acollida d'un alumne nouvingut al centre (horari a concretar) i les hores relacionades amb la recerca de documentació en diferents contextos; biblioteques, centres de recursos...
Inici de les pràctiques
-->
FASE 1 : Diagnostic del
context i recollida d’informació
DATA: dilluns i dimecres de 16h a 19h
HORES: Minim 27 hores
|
Objectius:
-
Conèixer els trets d’identitat del centre.
-
Definir els objectius de la intervenció i les fases del pla de treball.
-
Conèixer l’àmbit de treball (procés d’acollida a families, alumnes i personal
nouvingut).
-
Conèixer els documents de gestió de centre.
Destinataris/Àrees: Equip directiu, tutora del pràcticum,
personal del centre, alumnat del
centre i families.
|
ACTIVITATS I CONTINGUTS
|
|
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
|
|
INDICADORS D’AVALUACIÓ
|
|
Actualitzacio del pla d’acollida de famílies i alumnes en el marc d’un centre d’educació especial.
-->
-->
Les caracterstiques i exigències de la societat
actual requereixen aprofundir i sistematitzar aspectes evolutius tan importants
com l’acollida i rebuda de l’alumnat als centres escolars, per sentar les bases
d’un bon clima de convivència que faciliti el desenvolupament i el procés
d’ensenyament aprenentatge durant el transcurs de l’etapa o curs que s’inicia.
Acollir bé suposa l’inici d’un procés d’integració,
amb la implicació de la familia i l’alumne, que s’ha de mantenir durant tota
l’escolarització potenciant la participació i les relacions fluides entre tots
els integrants de la comunitat educativa.
El Departament d’Educació de la Generalitat de
Catalunya, dins el marc del Pla per a la llengua i la cohesió social (LIC)
defineix el pla d’acollida i integració com “el conjunt sistemàtic d’actuacions
del centre per atendre la incorporació de tot l’alumnat ...” Les relacions que
s'estableixen a l'aula i al centre entre els diferents agents educatius són
l’eix vertebrador d’una convivència solidària. D'aquí la importància que
l'equip directiu, el departament d'orientació i el conjunt del professorat
facilitin, des de l’ inici de curs, l'establiment d’unes relacions positives
basades en el coneixement, el respecte, l’estima i la confiança.
L’assessorament plantejat es centrerà en
l’actualització del pla d’acollida del centre amb l’objectiu de facilitar la
incorporació dels nous alumnes i families en un centre concret d'educació especial i garantir la
significativitat i funcionalitat d’aquest acolliment.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)